TENGUI

 

PROPOSTA TEXT DE CROMOS DOMINIQUES TARRAGONA
Primer esborrany
1. Tarragona, ciutat de llarga història.
Tarragona és una ciutat de llarga i bonica història, destacant l’època romana en la que
s’anomenava Tàrraco (segle II aC al segle V dC), i arribà a ser capital de la província
romana més important de la península Ibèrica anomenada Hispania Citerior
Tarraconensis.
2. Tarragona, ciutat patrimonial.
La petjada romana en forma de restes monumentals és el patrimoni més valuós de la
nostra ciutat com l’amfiteatre, les muralles o l’aqüeducte anomenat pont de Diable,
entre molts d’altres. En el segle VIII dC la ciutat fou destruïda pels àrabs, i quedà
abandonada durant més de 400 anys.
3. Tarragona, ciutat medieval.
A partir del segle XII, Tarragona es reconstrueix i torna a ser habitada, esdevenint
novament una ciutat que construeix edificis importants com la Catedral i l’antic hospital
de Santa Tecla, que també formen part del patrimoni històric.
4. Naixement de Sant Domènec.
En aquesta mateixa època, cap a l’any 1140 neix Domènec de Guzman a Caleruega, un
petit poble situat a uns 500 km de Tarragona, a la comunitat de Castellà i Lleó. Els seus
pares eren Félix y Juana, família ben situada econòmica i socialment per ser descendent
de reis i comtes de Castella.
5. Sant Domènec segueix a Jesús.
De més gran, Domènec estudià a la universitat i es feu capellà, dedicant-se a ajudar els
més pobres com feia Jesús. Anys més tard fundà una ordre religiosa, això és dones i
homes que s’anomenaran dominiques i dominics i que deixen la seva família per viure
junts resant, estudiant, parlant de Jesús als altres i, sobretot, ajudant les persones més
necessitades imitant a Sant Domènec.
6. A la Tarragona medieval arriben els dominics.
En el segle XIII dC, al voltant de l’any 1248, alguns d’aquests amics de Sant Domènec
arriben a Tarragona i edifiquen una casa per viure-hi i ajudar els altres. L’edifici se
l’anomena convent, perquè és on les persones religioses viuen juntes i que, en aquest
cas, són els dominics. El convent es construí al costat de la muralla romana però a fora,
on ara hi ha el Camp de Mart.
7. La Tarragona moderna i les guerres.
Els frares, que així s’anomenaven els homes que vivien junts i es dedicaven a resar i als
necessitats, van patir destrosses al seu primer convent per causa vàries guerres a
Catalunya entre els segles XV i XVII. A la guerra anomenada dels Segadors va quedar
totalment destruït, i els frares dominics es van instal·lar en un edifici molt antic de la
plaça del Pallol, amb la tranquil·litat d’estar segurs dins de la muralla.

8. Els dominics i el nou convent del Pallol.
Els dominics s’instal·laren en l’edifici que avui coneixem com a Volta del Pallol, una
construcció que formava part del fòrum romà però que era molt més petit que el
convent destruït. Per això, acabant el segle XVII es van traslladar a un nou i gran convent
que és l’actual edifici de l’Ajuntament de Tarragona, a la plaça de la Font.
9. Arriben les dominiques a Tarragona.
L’any 1684 arribaren a Tarragona dues monges dominiques, que és com s’anomenaven
les dones seguidores de Sant Domènec i que, com els frares, vivien i ajudaven els altres.
Com que no tenien casa, un senyor important les hi va deixar un pis al carrer Arc de Sant
Bernat, a la part alta de Tarragona. Allí van començar a viure, i l’any 1686 hi funden un
convent al que s’afegeixen més religioses a la comunitat.
10. Les monges dominiques ajuden i eduquen.
Les dominiques es dediquen a resar, a ajudar els altres, sobretot a les persones més
pobres, i també es dediquen a ensenyar i educar nenes de Tarragona perquè les seves
famílies ho demanen. A partir de llavors se les coneix com a “beates” de la Tercera Ordre
de Sant Domènec, i part d’elles faran de mestres.
11. Les dominiques es traslladen a l’antic convent dels frares.
L’any 1696, com que cada vegada hi havia més dones que volien ser dominiques, van
haver de deixar el pis on vivien i es traslladaren al convent que els dominics havien
abandonat a la plaça del Pallol. Allí començà a existir la primera escola Dominiques
Tarragona que en aquella època se l’anomenà Beateri de Sant Domènec.
12. L’escola es fa gran però vella.
L’escola del Pallol s’anava fent, cada vegada, més gran perquè eren moltes les nenes
que volen anar-hi a aprendre i, en canvi, l’edifici s’anava fent, cada vegada, més petit
d’espai i més vell, perquè era un edifici medieval. Amb la Guerra Civil del segle XX (anys
1936-1939) les dominiques abandonaren el convent i es refugiaren a cases d’amics i
familiars. Quan la guerra s’acabà, van tornar i es trobaren que l’edifici estava molt
deteriorat.
13. Cap a una nova escola.
L’any 1940, tot just acabada la guerra, les dominiques s’adonaren que no podien
arreglar l’edifici perquè era patrimoni de l’estat (se l’anomena BCIN que vol dir Bé
Cultural d’Interès Nacional des de l’any 1933), i no tenien prou diners per restaurar-lo
com cal, seguint les indicacions d’arqueòlegs i historiadors. Per això començaren a tenir
el somni de fer un edifici nou com a escola i convent, i van buscar terrenys fora de les
muralles per fer-lo.
14. Comencen les obres al carrer Rovira i Virgili.
El 4 de maig de 1949 es beneí i col·locà la primera pedra de l’edifici nou en un terreny
que les dominiques compraren al carrer Rovira i Virgili 8en aquella època es deia
Avinguda Colom), fent una gran cerimònia festiva, i el dia 22 d’agost de 1951 s’inaugurà
la nova escola Sant Domènec de Guzman de Tarragona. El somni era ja una realitat.